Tres setmanes enrere, la gran Emmona va haver de ser suspesa a causa de l’adversa meteorologia (tempestes i tal). A la Núria – Queralt de 94,65 km i 13.543 m de desnivell acumulat, tot el contrari, el sol va fer acte de presència, però massa...
El tret de sortida es va donar a les 11 del matí a Núria, una hora força tardana en que el sol ja apretava amb força. Així que abans de començar l’organització i els àrbitres de la FEEC van aconsellar/obligar als participants a anar molt carregats d’aigua i a frenar una mica el seu ritme, per intentar evitar que la calor els amatxaqués massa (deshidratacions, cops de calor, etc). Però inevitablement tothom va acabar fins als dallonses de la calor. A Castellar de n’Hug que està només al km 28, ja hi havia qui plegava, i abans d’aquí també hi va haver qui va plegar, brutal! De 116 inscrits, 106 van prendre la sortida i d'aquests només 42 la van acabar (un 39,6%). Si l’any passat el primer la va acabar amb un temps de 11:31:55, enguany el primer ha necessitat més de una hora i mitja més (13:10:31) i la diferència d’aquest primer amb el segon ha sigut bastant gran, de 1h 15m. La calor va fer estralls.
L’any passat el meu pare va fer per primer cop la Núria – Queralt amb l'Andreu, amb 23:00:05 hores. Enguany ha repetit i gratis, jejeje, és que va tenir la sort de que li toqués la inscripció en un dels sorteigs que es van fer a l’entrega de premis de les curses d’ultraresistència per muntanya 2014 :)
Ma mare va acompanyar al meu pare al cremallera de pujada a Núria, mentre en Genís, el Bitxo i servidora hi pujàvem a peu des de la Central de Daió (a Queralbs). A Núria ens vam trobar tots, vam esmorzar i vam esperar el tret de sortida. Un cop el meu pare va estar en marxa, nosaltres vam fer una volta turística a Núria i després tranquil·lament vam arribar-nos a Castellar de n’Hug a dinar i a animar el meu pare. Ell hi va arribar força tocat per la calor, com tots els participants. Després d’avituallar-se i refrescar-se a la font, va prosseguir la marxa. Nosaltres vam retornar a casa. I l’endemà al matí vam anar a veure’l arribar a Berga.
Enguany el meu pare ha fet la Núria – Queralt amb 23:59:01 hores, sí, 1 hora més que l’any passat. La va trobar duríssima per la calor, va dir que a la nit havia intentat recuperar algo de temps però que inclús a la nit l’aire havia sigut calent, un infern tota la travessa, vaja. I va anar sol tota l’estona, bé, evidentment es va creuar amb d’altres participants però en cap moment va fer uns quants kms seguits amb la companyia d’algú altre, cosa que sempre ajuda a passar millor els kms i s’agraeix. Tot i arribar 1 hora abans del tancament de la marxa, va ser l’últim en acabar. I a l’arribada es va trobar amb una bonica recompensa: enguany la Núria – Queralt ha sigut Campionat de Curses d’Ultraresistència de Catalunya i el meu pare ha quedat 3r en la seva categoria :)
Enguany era la 25a edició. Veurem l'any vinent com va, tenint present que l'organització es planteja el futur de la prova...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada