divendres, 29 de maig del 2015

16/05/2015 XVIII Sants Montserrat (CCCR) vs 17/05/2015 Caminada Popular de les Guilleries (a St Julià de Vilatorta)

Sants Montserrat


Només el meu pare va fer la Sants – Montserrat, jo aquell dia tenia varis compromisos.

Sants MontserratEn aquest cas no em va saber molt greu perdre’m aquesta caminada perquè l’any passat la vam fer per primer cop i, la veritat, per a nosaltres no és de les millors: moltes pistes, molt camí a tocar de carreteres sentint el soroll del trànsit, molts pobles per travessar... Això sí, la pujada i l’entrada a Montserrat és xulíssima, és completament diferent a totes les altres caminades que hem fet amb arribada a Montserrat: en aquest cas es puja per darrere, per Collbató, i s’entra a Montserrat descendint de dalt l’ermita de Sant Miquel, a més, com que la caminada comença un dissabte a les 17:00, anar al nostre ritme vol dir caminar tota la nit però arribar a Montserrat just quan es fa de dia, un moment ben especial.

En total són uns 65 km i uns 4.000 m de desnivell acumulat.

Enguany el meu pare va fer un temps de 12 hores 57 minuts quedant en la posició 72 de 173, més o menys va rebaixar en 1 hora el temps que vam fer junts l’any passat.


Guilleries (St Julià Vilatorta)



Jo diumenge a les 6 i pico del matí recollia el meu pare a Montserrat i a les 8 i pico començava juntament amb el Bitxo la Caminada Popular de les Guilleries amb sortida/arribada al Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta.

En vaig tornar encantada, tot i que a priori em feia més gràcia la Caminada del Vidranès però no hi vaig poder anar perquè començava més d’hora i se’m va fer tard.

Guilleries (St Julià Vilatorta)
Guilleries (St Julià Vilatorta)




Vam fer uns 16 kms molt bonics: vam passar per unes baumes, vam tenir vistes de les Guilleries i del Montseny (i del Collsacabra darrere nostre), vam creuar zones boscoses agraint la seva sombra i frescor en un dia calorós, no sé, em va agradar molt perquè no vam passar pels llocs més típics d’aquella zona, si més no per a mi.









Hi havia molts participants i molts eren canalla, i també hi havia molts gossos.



Vaig trobar alguns coneguts, per exemple en Josep de Cardedeu amb qui coincidim de tant en tant en alguna caminada popular i amb qui en aquesta ocasió vaig creuar la línia d’arribada, als seus 70 i pico d’anys està fet un xaval.