dimecres, 25 de gener de 2012

XV Marxa del Terme Municipal de Sant Fruitós del Bages

El meu pare, en Genís, el Bitxo i jo vam anar per primera vegada a la Marxa del terme municipal de Sant Fruitós del Bages amb la intenció de conèixer nous paratges, en aquest cas el Bages. Hi havia 2 recorreguts, un de 18,5 km que és el que va fer en Genís i un de 30 km que és el que vam fer la resta. Bé, fins al km 11, fins poc després de l’esmorzar, vam anar tots junts perquè el camí era el mateix pel recorregut curt i pel recorregut llarg.

Vam pensar que seria una caminada popular amb poqueta gent i vam flipar perquè va ser tot el contrari, va ser una caminada multitudinària amb uns 2.000 participants. Hi havia molts corredors, molts caminadors i... també mooolts gossos i de totes les races! Tant era així que a cada avituallament per als humans també hi havia avituallament per als gossos: sempre sota d’un indicador que deia “aigua per a gossos” hi havia un pot gros ple d’aigua, un petit detall que no costa res i que és molt d’agrair! Ara bé, com que jo no en sabia res, vaig carretejar aigua pel Bitxo tota la caminada com una burra.


Vam començar molt atabalats degut a la multitud perquè, clar, a la sortida i a la que el camí s'estrenyia es formaven taps. Poc a poc, cadascú va agafar el seu ritme cosa que vol dir que la gent es va anar distanciant i vam anar anant més lliures.


Com que hi havia tanta gent, als avituallaments veies una gran cua però per sort avançava ràpid (en aquest sentit, un 10 per l'organització).


Pel que fa al recorregut, pocs corriols i poc bosc pel meu gust, però, clar, era una ruta pel terme municipal, ja m'esperava alguna cosa així (ens van ensenyar el que tenen però com que estic acostumada a més muntanya i m’agrada més caminar per la muntanya, vaig trobar-la a faltar una mica).


El que més em va agradar va ser passar pel monestir Món Sant Benet perquè últimament en veia molta propaganda, i em va sorprendre trobar cada 2x3 la sèquia de Manresa, sembla infinita.

dissabte, 21 de gener de 2012

Gorgs del Torrent de la Cabana

Diumenge passat vam anar en un d'aquells indrets que un no es cansa de visitar i que sembla mentida que existeixin, perquè són una meravella de la natura a prop de la civilització i cal fer pocs kms i amb poca dificultat per arribar-hi. Es tracta dels 7 gorgs del Torrent de la Cabana. Si fa calor i no hi ha sequera, les 7 mini cascades brollen fins als 7 gorgs on la gent es capbussa per refrescar-se. Si fa fred, senzillament es converteixen en un espectacle de gel.



A les afores de Campdevànol hi ha la Font del Querol a tocar d'un càmping on comença l'Itinerari de Natura dels Gorgs del Torrent de la Cabana, una ruta circular molt ben senyalitada de només 9 km però que es tarda en fer perquè un no para de tirar fotos i de gaudir del paisatge, i si un es desvia del camí per veure els gorgs des de dalt, des de baix, des d'un costat i des de l'altre, encara més, jejeje

Per fer més kms, nosaltres també vam anar fins a Sant Feliu d'Estiula.

dilluns, 9 de gener de 2012

Matagalls: Posta de la lluna / Sortida del sol


Per a despedir les festes nadalenques i abans de tornar a la rutina, vam pujar al Matagalls ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora. Massa d'hora i tot ja que vam haver d'esperar-nos més de 1 hora dalt del cim per poder veure la sortida del sol, sort que no hi feia excessivament fred. Però, per altra banda, això d'anar-hi tan d'hora ens va servir per veure també la posta de la lluna. I no vam ser els únics a fer això, amb poca diferència de temps, darrera nostra van pujar també 3 nois.

Tot això va ser obra del Grup Sardanista Riallera de Vic, del qual formen part els germans Pratdesaba que són els que ens van convidar a anar-hi, gràcies nois! D'aquesta manera, el meu pare, el Bitxo i jo mateixa vam fer una cosa que sempre dèiem que havíem de fer i que mai fèiem: veure sortir el sol des de dalt d'un cim :)

   

dissabte, 7 de gener de 2012

Turó de Bellver + Puig de la Caritat = trenta 100 cims a la butxaca!

Ahir els reis mags ens van regalar no un sinó dos 100 cims.

El Turó de Bellver de 1.045 m el podríem equiparar al carbó ja que és un 100 cim "tancat" (has de saltar o passar per sota uns filats per accedir-hi) i ple de caca de vaca (sí, caca de vaca). Així, doncs, visualment el turó no és bonic però s'ha de reconèixer que té bones vistes. El que sí que és bonic és l'ermita de St Cugat de Gavadons que està a pocs metres. En aquí hi havíem estat ja fa temps resseguint el sender de Tona però ni se'ns va passar pel cap que el turonet del davant coronat per un vèrtex, una antena i una caseta era un 100 cim. Potser, fa temps, quant seguint no sé quins criteris la FEEC va llistar els possibles "100 cims", l'entorn del Turó de Bellver era una altra cosa.




El Puig de la Caritat de 1.010 m, en canvi, el podríem equiparar a l'or. És un cim que es fa caminant pocs kms i amb facilitat, igual que el Turó de Bellver, però és agraït ja que l'entorn és bonic i les vistes també.




En total vam fer uns 24 kms pel Moianès, 12 d'anada i 12 de tornada pel mateix camí, seguint el GR de Collsuspina a l'Estany que no té cap complicació perquè és tot pista. El GR no corona ni el Turó de Bellver ni el Puig de la Caritat però passa pels seus peus així que només cal desviar-se un moment d'ell per a fer els dos cims i després recuperar-lo.

Per cert, després d'una llarga temporada absent degut al seu dolor d'ossos, la Duna (la dàlmata) va venir. Així que, com en els vells temps, vam ser-hi el meu pare amb la Duna i jo amb el Bitxo. I la bona notícia és que la Duna va aguantar tooota la caminada, esperem que duri!
   

dilluns, 2 de gener de 2012

31/12/2011 St Silvestre Manlleuenca

Abans d'acabar l'any, el meu pare va córrer la St Silvestre Manlleuenca, a l'igual que l'any passat. I en Genís i jo, per variar, el vam anar a animar i vam aprofitar per fer una mini passejada.


Enguany ha estat la 25a edició. Es tractava de fer 4,8 km completant unes 3,5 voltes en un circuit a l'Avinguda de Roma. La cursa va ser gratuïta i oberta a tothom, sense premis ni res, només la il·lusió de participar-hi.

Ens va semblar que hi havia més participants que altres anys. Potser el que hi havia era més gent animant. No sé, però el cert és que no va ser fàcil seguir la cursa, hi havia tanta gent arreu que costava veure algú en particular.

video

video

Per cert, feliç 2.012!