dimecres, 20 de juliol del 2011

Puigmal (de públic a l'Olla de Núria)

Hem repetit l'experiència de l' any passat i enguany hem anat al Puigmal a veure passar els corredors de l' Olla de Núria. Igual que l'any passat, al cim hi feia un vent gèlid però això no va desdir la gent a pujar-hi a animar. A diferència de l'any passat, no hi havia el gran Kilian Jornet (segons el diari "El 9 Nou" el seu equip Salomon no el va deixar inscriure; per què? ni idea!) però hi va haver d'altres grans corredors.




Fotos dalt del Puigmal d'en Lluís

En Lluís no va faltar a la cita, en aquesta ocasió acompanyat pel seu tiet Santi. Tot i que la predicció meteorològica no era gaire favorable, no ens vam fer enrere. Vam deixar el cotxe a Fontalba i vam iniciar l'ascensió. Llei de Murphy: sempre porto unes piles de recanvi per la càmara de fotos i diumenge, que me les vaig oblidar, va ser precisament el dia en que les piles de la càmara de fotos van dir prou. Dalt, arrecerats en unes pedres, vam esmorzar a l'espera de que passessin els corredors. Després de veure'ls absolutament tots, vam iniciar el descens a Núria per veure l'arribada d'alguns corredors a la meta. És realment impressionant veure l'ambient i els corredors!

El temps, psé-psé

Lluís + Santi + Papa, al fons el Puigmal

El Bitxo, seguint el meu pare, fent nosa a una parella...

En Santi i en Lluís, encarant el tram de pujada més pronunciada

Cim a la vista

Els pals d'en Lluís moguts pel fort vent del cim

L'helicòpter que "controla" l'Olla de Núria

El primer corredor fitxant dalt del Puigmal

Molt de públic al Puigmal

L'avituallament del Puigmal

Al cim del Puigmal, molts moments de núvols. A Núria, moltes estones amb boira. I a mig camí de Núria a Fontalba (on havíem deixat el cotxe) se'ns va posar a ploure. Jo havia pronosticat que, com que un de nosaltres s'havia posat l'impermeable (en aquest cas, en Santi), no ens plouria. Però no va ser així (bé, una estoneta sí). Se'ns va posar a ploure i com més a prop del cotxe estàvem doncs més fort ens plovia. Fins i tot els ramats de vaques que hi havia van decidir escampar la boira. Vam acabar xops però feliços.



Fotos de Núria d'en Lluís