dimecres, 27 d’abril del 2011

23/04/2010 7a Marxa de Resistència “24 hores del Cap de Creus”

A 2 setmanes pel trailwalker, aquesta marxa ens va anar que ni pintada per entrenar: 80 km i 2.900 m desnivell positiu.


Li tenia ganes però vaig començar la marxa poc motivada. I és que, 20 minuts abans de que donessin el tret de sortida, es va posar a ploure a bots i barrals i a sobre poc a poc la pluja va anar encara a més i més i més i jo ja m'imaginava tornant a la pensió a dormir. Però només va ser un ensurt, una mica llarg perquè van ser uns 15 minuts de forta pluja, però un ensurt al cap i a la fi. Just quant faltaven pocs minuts pel tret de sortida, la pluja va minvar. Així, al tret de sortida tots vam sortir amb els impermeables posats i una mica xops, bé, els més valents, que sempre n'hi ha, sense res. Per sort, només ens va ploure les primeres hores de la marxa, sinó no sé si hagués acabat perquè una cosa és mullar-se un matí i una altra cosa és mullar-se tot un dia i part de la nit perquè, per més protegit que un vagi, sota la pluja ja sigui minsa o abundant s'acaba xop si s'hi està exposat unes quantes hores... La resta de la marxa, estones de sol, estones de núvols. Guai, ni forta calor ni  forta pluja.


Vam sortir del Port de Llançà i en els primers kms, sota una fina pluja, vam passar per algunes platges com la de Garbet per després enfilar-nos fins al Puig d'Esquer on la boira va impedir que gaudíssim de les vistes. Després d'una forta baixada vam arribar a l'Oficina de Turisme de Llançà. I... buf! enguany van canviar la pujada des d'aquí fins a St Pere de Rodes degut a la presència d'un tipus d'àliga i ens van fer passar per Roca Miralles on hi ha alguna pendent positiva força brutal, de 45º van dir. D'àligues no en vam veure però de vaques unes quantes, què se'ls hi perd tan amunt? Vam arribar a St Pere de Rodes amb ganes de dinar macarrons i... s'havien acabat :( Així que un entrepà i amunt cap a St Salvador i, després, lo millor: amunt i avall per la cresta rocosa de la Serra de Rodes, la part més tècnica de la marxa però també la més bonica amb vistes al mar a banda i banda, la Badia de Roses a la dreta, i la Badia del Port de la Selva a l'esquerra. Avall que fa baixada i després pujada al Coll de Pení ben emboirat. El dia anterior, al briefing, van dir que en aquí, tot i no estar encara a la meitat de la marxa, era com si n'haguéssim fet un 65% perquè havíem superat els trams de més desnivell. Seguidament baixada a Cala Jòncols amb vistes a petites cales, molt xulo. En aquí vam trobar un dels controls amb la gent més simpàtica. I, sí, el desnivell pitjor ja estava fet però encara quedaven desnivells a la marxa, per exemple, de Cala Jòncols a Cadaqués cal superar una pujada curta però forta i, clar, la corresponent baixada. A Cadaqués, sota la mirada curiosa dels turistes, vam arribar al control del centre del poble amb ganes de sopar macarrons i... també s'havien acabat :( :( :( Una mica mosquejats vam fer cap al Cap de Creus mentre la nit ens queia a sobre. I, com un oasi al mig del desert, al control d'allà hi havia l'Òscar que ens va oferir caldo, macarrons, galetes, cafè, i energia positiva, és genial trobar voluntaris com ell als avituallaments! Ara bé, tot i que en aquí vaig poder carregar-me les piles, arribar fins a St Baldiri va ser tot un martiri! 10 kms infinits amb pujadetes i baixadetes interminables... Una mica de coca, 5 minuts amb el cul apuntat en una cadira, i baixada pronunciada cap al Port de la Selva, una mica de volta fins arribar al Far, una mica més de volta pel camí de ronda fins a la Platja del Cau del Llop, i escales amunt i carrers amunt fins arribar per fi a la Plaça Major de Llançà.



L'independista i exemplar voluntari Òscar amb en Pere. Ole!
Enguany el meu pare i jo vam fer la marxa amb en Pere i la Carme, en companyia la marxa va ser més amena. I en Lluís i el seu cosí Albert, amb la seva característica alegria que mai perden, ens van acompanyar durant la part més dura, des de l'Oficina de Turisme de Llançà fins a Cadaqués. En Lluís, amb el seu pedazo de càmera penjada al coll, és increïble com es va bellugar per certs llocs i a sobre sense perdre mai les ganes de tirar fotos tot i el cansament! I l'Albert, amb només 12 anys, va ser admirat per tothom ja que era el més petit (a l'arribada van preguntar per a tu, je je je)! Nois, a la propera uns kms més i arribeu als 40, una senyora marató...



Ja és casualitat! Vam fer ídem temps que l' any passat, 19 hores 10 minuts (vam sortir el dissabte a les 08:00 i vam arribar el diumenge a les 03:10 de la matinada). Si ens ho haguéssim proposat, no ho hauríem aconseguit! Ara bé, crec que vaig acabar més feta caldo que l'any passat... Hi va influir el meu síndrome premenstrual? Hi va influir que pujant a Roca Miralles vam fer un parell de kms més? No puc evitar pensar que, si em canso amb les marxes de resistència de 80 kms i uns 5.000 m de desnivell acumulat com aquesta, com m'ho faré al trailwalker que són 20 kms més i quasi el doble de desnivell???


Altres visions i fotos de la marxa a:

3 comentaris:

Pere PeterPan ha dit...

Carme, fas be de mirar-te la Trailwalker amb respecte, qualsevol repte gran o petit, sempre s´ha de respectar i mai donar-ho per fet, pero jo que ho veig des de fora i us conec+/-, nomes us puc dir que ho aconseguireu, i tant que si!! esteu forts fisicament,SI, i sou tosssuts de cap,MOLT. I els nervis hi seran, pero segur que quan feu el primer pas a la sortida, aquets desapareixeran.
La Laura, la Maria, la Carme i jo estem amb vosaltres.
P.D:I si no anire a buscar l´Oscar.

bitxo ha dit...

Gràcies, Pere :) Recordaré les teves paraules en els moments en que defalleixi i m'hagi d'arrossegar...

Estrella de neu ha dit...

MOLTS ÀNIMS PEL TRAILWALKER TU POTS I EL TEU EQUIP ES FORT I TAMBÉ PODRÀ JA VEURÀS. Resaré a San Isidro i l'Almudena i tot anirà bé!!!!!i també tindreu bon temps. UNA ABRAÇADA GRAN DES DE MADRID. Albert i Ester estem amb tu.