divendres, 31 de desembre de 2010

St Silvestre de Manlleu

Una bona manera d'acabar l'any: a la St Silvestre de Manlleu. Bona revetlla i feliç 2011!

video

dilluns, 27 de desembre de 2010

TrailWalker 2011. 1a trobada equip 40 "XINO-XANO: caminant per la pau"


El gran dia, el dia de la 1a trobada, va donar molt de sí: una caminada pel PR de Voltregà, un dinar amb llargues converses, la foto de l'equip, i un fart de riure a la pista de gel.

Més detalls i fotos a
http://ultra-quim.blogspot.com/2010/12/261210-trailwalker-2011-1-trobada-equip.html

Ens ajudes a fer realitat aquest projecte?

dissabte, 25 de desembre de 2010

Bones Festes (clàssic)

A casa, el vers no l'ha dit el més petit sinó el més gran. Vells i nens, tots són parells.

video

divendres, 24 de desembre de 2010

Bones Festes (modern)

Ha arribat a les meves mans aquest vídeo. A mi em rememora una cançó de SAU: els temps estan canviant.

dijous, 23 de desembre de 2010

Puigsacalm

Si el 28 de novembre la Maria ens va fer de guia pel Montseny
el 19 de desembre nosaltres li vam de fer de guia pel Puigsacalm.

Vam fer la clàssica ascensió des d'Osona, és a dir, sortida de la Collada de Bracons cap a la Collada de St Bartomeu, la Font Tornadissa, els Rasos de Manter i finalment el cim de 1.513m. També vam anar al veí Puig dels Llops.

El recorregut passa per bonics boscos de faigs i per extensos prats verds. I, un cop al cim, la vista és molt extensa.








dimarts, 21 de desembre de 2010

El prodigi de l'aigua

Fragments de l’article del País Semanal del 19/03/06

Mai (és a dir, aigua en tigrinya, l'idioma de la regió etíop de Tigray) és una paraula amb una densitat que no té en els països més desenvolupats. L'aigua és vida, sí, però també significa temps, educació, menys malalties, millors collites, mínima higiene personal i major alleujament econòmic. Especialment per a les dones, nenes i adolescents, que són les encarregades d'anar a per ella.

"Al que més por tenia era a donar a llum camí de l'estany", explica Tesefehen Guirmai, una camperola de 40 anys de la comarca de Samre. "No em va passar amb els meus quatre fills, però a moltes amigues, sí". Des de fa anys, aquesta dona seca, de rostre solcat per arrugues prematures, ha passat cada dia dues hores caminant fins a l'estany de Shentila, una hora fent cua amb una de les seves filles i un ruc per carregar 80 litres d'aigua (20 cada una i 40 el ruc), i dues hores més de viatge de tornada per poder rentar-se, cuinar, rentar la roba i beure la seva família i el bestiar. Repetia l'operació dues vegades al dia, a les cinc de la matinada i a les dues de la tarda. Tot un dia a anar a buscar aigua.

La vida d'aquesta dona i la de la seva família ha canviat radicalment des que la Rest (Relief Society of Tigray), una ONG local, i Intermón Oxfam han excavat un pou d'aigua potable a mitja hora de casa seva.

En el repartiment de les tasques en la família del medi rural etíop, l'home llaura el camp i pastura el bestiar, i la dona s'encarrega de les tasques domèstiques, com anar a buscar aigua. Però no s'especifiquen distàncies. I tenir l'aigua a dos o a deu quilòmetres és determinant. Un exemple? Les dues filles de Tesefehen: Dilai i Ametesin. Dilai Haile, la menor, té 13 anys. És seriosa i desimbolta. Enmig del front llueix una creu tatuada, signe de la seva fe ortodoxa. De gran vol ser metgessa. Fa dos anys va estar a punt de deixar l'escola, com moltes de les seves amigues. L'horari era incompatible amb l'aigua.

Afortunadament, avui Dilai va al pou al matí, però pot anar a classe, a vint minuts, en el llogaret veí de Netbarhadnet. "M'agradaria casar-me als 30, quan hagi acabat els meus estudis. Vull millorar els nivells higiènics i sanitaris de la meva comunitat ", diu. En canvi, per a la seva germana Ametesin, de 16 anys, el nou pou va arribar massa tard. No va acabar primària. Avui, casada, ajuda a la seva mare en les tasques de la llar.

A Etiòpia, les nenes van menys a l'escola que els nens. I les que hi van, la deixen abans. "En part, per la falta de conscienciació paterna", diu el director de l'escola de Netbarhadnet, Haftom Nesguena. "Si han de triar quin fill anirà a l'escola prefereixen enviar als homes. A elles les destinen a les tasques domèstiques i les casen als 16 anys".

"Les cinc hores que he guanyat al tenir l'aigua més a prop les ocupo en dedicar-me més a les tasques de la llar, com rentar la roba, i assistir a reunions sobre higiene i sobre planificació familiar", explica Tesefehen Guirmai, de la comarca de Samre (Tigray).

 



Més clar que l’aigua, cal la meva ajuda, la teva i la de tothom.

Si vols contribuir a que hi hagi més histories com aquesta amb final feliç, és molt senzill: des de casa, pots fer la teva aportació a: Pàgina de l'equip 40 XINO-XANO: Caminant per la pau

L'Intermón Oxfam Trailwalker al TOT GIRA de Catalunya Ràdio



Pàgina de l'equip 40 XINO-XANO: caminant per la pau

dijous, 16 de desembre de 2010

12/12/2010 El 18è dels 100 cims: Puig de les Àligues 1344 m

Vam sortir de Sant Andreu de la Vola i vam fer el Puig de les Àligues i el veí Puig de Curull. La ruta va agafant alçada però sense complicacions, a excepció dels darrers metres de cadascun d'aquests cims, força rocosos, on hi ha algun pas amb una mica-mica de dificultat. No és una ruta llarga. A aquestes alçades de l'any, poques vegades hi ha un dia tan clar que permeti gaudir de les vistes, com va ser el cas. Com a curiositat, un parell de gossos caçadors, que semblaven vinguts de l'espai amb tots els artefactes que duien al coll, ens van fer companyia la darrera meitat de la baixada.

El cel pràcticament serè

Vistes al Pedraforca

Vistes a Montserrat

Vistes al Montseny

Vistes al Puigmal

Vistes al mar

Vistes a la Plana de Vic amb una mica de boira

Puig de les Àligues

Puig de Curull

Paisatge de tardor

Paisatge de pessebre

dijous, 9 de desembre de 2010

Carta per a ... Solidaris! Ets tu un d'ells?



Hola! Què tal?

El motiu d'aquest escrit és el fet de voler-te fer partícip d'una gran festa solidària/esportiva que tindrà lloc properament, el 7 i 8 de maig del 2011. Es tracta de la TrailWalker, una marxa de 100 quilòmetres que organitza Intermón Oxfam amb la finalitat de recaptar fons pels seus projectes solidaris.

Formo part d’un equip però, per a poder participar en l’esdeveniment, hem de recaptar 1.500 €. M’agradaria molt que m’ajudessis a fer-ho realitat, així que t’agrairia una aportació. No cal que sigui gaire gran, pensa que l'immens oceà el formen milions de gotes, si us plau, forma part de l'aigua d'aquest projecte.

També pots fer difusió d'aquest escrit a tothom que vulguis: amics, familiars, companys de feina, veïns, coneguts, entitats... Necessitem la col·laboració de quanta més gent millor.

Per la nostra banda, l'equip “XINO-XANO: caminant per la pau”, format per en Lluís Tuneu, en Joaquim Verdalet, la Maria Garcia i una servidora, Maria Carme Tuneu, amb el suport d’en Lluís i en Jordi Pratdesaba, ens comprometem a fer tot el possible i, si cal, l'impossible per aconseguir el repte de fer 100 quilòmetres en menys de 36 hores.

Pots fer el teu donatiu a http://trailwalker.intermonoxfam.org/ca/equipos/ficha/xino-xano-caminant-pau i pots seguir les nostres vivències relacionades amb el TrailWalker a través dels nostres blocs: http://ultra-quim.blogspot.com/ i http://4potes.blogspot.com/

Per a més informació sobre aquest desafiament físic i solidari, no dubtis en consultar la pàgina oficial http://trailwalker.intermonoxfam.org/

Moltes gràcies.

El Trailwalker d’Intermón Oxfam escalfa motors

Escrit publicat a LaJornada.cat

L’evolució de les curses de muntanya en els darrers anys a Catalunya és un fet que sorprèn per la quantitat, així com per la qualitat de les propostes, potser lligades a l’alt nivell de la selecció nacional, que està acostumada a aconseguir èxit rere èxit a nivell internacional. En aquest context només era qüestió de temps que hi arribés el Trailwalker (TW). Es tracta d’una competició a peu per equips que planteja un doble repte: el repte físic i mental d’una cursa de 100 km i el repte solidari de reunir una bona suma de diners per a la coneguda ONG Intermón Oxfam.

Adaptant un antic entrenament de soldats de l’exèrcit britànic, la primera marxa Oxfam Trailwalker va tenir lloc el 1986 a Hong Kong, amb la finalitat de recaptar fons per a fins benèfics. Amb el temps, l’èxit d’aquesta aposta i la creixent popularitat de les curses d’ultradistància (de més de 42 km) van extendre la iniciativa a d’altres països on té presència l’ONG, de manera que en l’actualitat la podem trobar a llocs com Austràlia, Nova Zelanda, Japó, Canadà, França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Irlanda o Anglaterra.

Com es pot entendre aquest èxit? Anna Viloca, una de les organitzadores de l’esdeveniment en terres catalanes, ho explica així: “Els atletes que fan curses de muntanya volen superar els seus límits, mentals i físics, amb la llibertat que dóna l’estar en comunió amb la natura. Corren perquè és part de la seva esència. Amb el TW d’Intermón tenen l’oportunitat de donar-li un sentit que vagi més enllà d’un mateix; una idea recurrent entre els corredors, però sovint difícil de concretar.”

 
La TW 2011 de Barcelona tindrà un recorregut de 100 km per pistes i senders de muntanya entre bonics paratges naturals. La línia de sortida es troba a Santa Maria de Palautordera i la cursa passarà pels parcs naturals del Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat. Es tracta d’un perfil accidentat, amb algunes pujades i baixades llargues que, en conjunt, formen un desnivell considerable, però sense dificultats tècniques importants.

Entre els equips ja inscrits, destaca la presència de propostes populars que podríem titllar de lúdico-esportives, com els Rebentats, els Pequeños Saltamontes, les Hormigas Atómicas o els Ultramonos. Sovint els membres dels equips que hi participen no han completat mai un esdeveniment d’aquest tipus, de manera que la TW representa, a més del doble repte (esportiu i solidari), el baptisme de foc en curses (ultra) de muntanya.Tot i això, la prova també comptarà amb la participació d’atletes d’èlit, com la Mònica Aguilera, campiona aquest 2010 de les 100 milles de l’Himalaia o la Marató dels Sables, entre d’altres.

dimecres, 8 de desembre de 2010

Kit-Kat al Delta de l'Ebre

Platja de la Marquesa





Riu Ebre





Ermita del Montsià - Montsianell (292m)










Olives i mandarines a dojo




divendres, 3 de desembre de 2010

Lluminetes solidàries

Atenció! Estem sembrant lluminetes solidàries en alguns establiments. El 7 de gener en collirem els fruits.

Amb aquesta iniciativa solidària intentem donar a conèixer Intermón Oxfam, els seus projectes, el TrailWalker, i intentem aconseguir donatius per fer possible tot això. Però, a més, donem l’oportunitat a tots els participants de guanyar un val de compra o un obsequi de l’establiment que col•labora amb nosaltres amb la llumineta solidària.

El funcionament és molt senzill: Hi ha 100 números de 2 dígits, del 00 al 99 i només cal jugar 2€ a un d’aquests números que estigui lliure, intentant encertar les dues últimes xifres del 1r premi de la Loteria del Nen del 06/01/2011. L'import jugat es reparteix equitativament: meitat com a donatiu, meitat com a premi. En cas de no omplir-se tota la llumineta, el valor del premi disminuirà, essent proporcional al nombre de participants. I, en cas de que ningú encerti les dues últimes xifres del 1r premi de la Loteria del Nen del 06/01/2011, el premi es sortejarà entre tots els participants.

Animeu-vos a participar i molta sort! Podeu trobar aquestes lluminetes solidàries des d'avui mateix i fins la nit de reis a



I recordeu que, sense moure-us de casa, també podeu col·laborar fent una aportació a la pagina de l'equip 40 XINO-XANO: Camiant per la pau

Per què participem al TrailWalker?

En Quim, company d'equip, ho explica molt bé en aquesta entrada del seu blog que copio tal qual:


A Etiòpia les dones i les nenes inverteixen fins a sis hores diàries per aconseguir aigua en deus i rius. Aquí només dos segons, només hem d'obrir una de les múltiples aixetes que tenim tots a casa. A més, moltes vegades, l’aigua que acaben aconseguint aquestes dones i nenes no és potable, per la qual cosa acaben bevent aigua contaminada i rentant-se amb una aigua que provoca malalties, una cosa impensable en la nostra societat del benestar.

Des del 2004, Intermón Oxfam du a terme, juntament amb organitzacions locals, el projecte Banc d’aigua als districtes etíops més afectats per les sequeres recurrents. Gràcies a això, avui més de 5.000 persones tenen accés a aigua potable, la qual cosa no només millora la seva salut i disminueix el risc de malalties, sinó que a més permet millorar la seves condicions de vida: les nenes van a l’escola perquè no han de caminar tantes hores diàries per aconseguir aigua i les dones inverteixen més temps ajudant els homes en les feines agrícoles, per la qual cosa les famílies poden produir més aliments. Sembla mentida, el que per nosaltres és una cosa d’allò més normal, tenir aigua corrent i potable a casa, a l'abast, per ells és tota una odissea, un munt de maldecaps.

En un món ple de recursos, mal repartits, en mans de pocs, és un deure, pels afortunats, pels que hem nascut al primer món, contribuir a que persones com nosaltres puguin viure una mica millor. No em puc imaginar el dolor que ha de sentir una mare o un pare, al veure el poc futur que els espera als seus fills, ha de ser una sensació que no desitjo per ningú. Per això, posaré el meu granet de sorra per ser el canvi que vull veure en aquest món.

Caminarem perquè elles no ho hagin de fer.

Ens hi ajudes? Pots fer la teva aportació a la pàgina de l'equip 40 XINO-XANO: Caminant per la pau

dijous, 2 de desembre de 2010

Equip en marxa

Em feia molta il•lusió participar al TrailWalker, tant per la vessant solidària com per la vessant esportiva. Tal com va dir algú, si desitges qualsevol cosa, sigui quina sigui, només has de tancar els ulls, desitjar-la amb totes les teves forces i lluitar per aconseguir-ho. Així que, després de pensar-hi i treballar-hi intensament aquestes darreres setmanes, finalment equip format i inscrit al TrailWalker:
  • En Lluís i en Jordi Pratdesaba, sempre disposats a fer coses, sempre aportant bon rotllo. Estic convençuda que donaran la talla de sobres com a equip de suport.
  • La Maria, amb vàries experiències viscudes, és una persona molt forta mentalment. Porta al damunt unes quantes Matagalls-Montserrat.
  • En Quim, un tot terreny que mai s’atura: una hora neda, l’altra surt a córrer o agafa la bici. I, mentre fa tot això, encara té esma de parlar, tant amb coneguts com amb desconeguts, fent més amè qualsevol trajecte. Després ho posa tot per escrit amb molt sentiment.
  • El meu pare, un cul inquiet, sempre a punt de donar un cop de mà. Cada cop més, un incansable caminador, el meu company infal•lible de ruta.
  • Una servidora, que és qui ha ficat a tota aquesta gent en aquest projecte. Actualment amb molta força i molt animada amb tots els preparatius però, quant falti poc pel gran dia, em vindran tots els dubtes i totes les pors, com sempre. Per sort, s’esvairan quant tot comenci i després, amb les bones estones i les estones de patiment , gaudiré al màxim.
Tenim entre mans fer ben aviat una trobada tots 6 perquè... tots ells ens coneixen al meu pare i a mi però entre ells no es coneixen. Dit això, a priori pot semblar un grup poc cohesionat però sé que no serà difícil sincronitzar-nos pel desafiament esportiu i, pel que fa al desafiament solidari, les idees, els preparatius, etc, els uns complementen lo dels altres. A més, de ganes, que és el més important per a un equip i per tot en aquesta vida, crec que no en falten. Sí, sens dubte és un bon equip. Jo n’estic contentíssima.
 
Actualment estem treballant en varis fronts per recaptar diners pels projectes solidaris d’Intermón Oxfam. Ja ho anirem explicant.
 
I el gran dia, després d’alguns llargs entrenaments conjunts, treballarem per assolir 100 kms en 36 hores. En Quim i el meu pare en principi no haurien de tenir problemes perquè coses pitjors han fet. Per a la Maria i per a mi això suposa superar els 80 i pico kms que és el màxim que hem fet fins ara.
 
Ara que l’equip ja està en marxa, cada dia vaig a dormir amb un somriure als llavis.

El nostre compromís
  • Donar a conèixer els projectes d'IntermónOxfam.
  • Aconseguir donatius per lluitar contra la pobresa i la injustícia al món. No volem mirar passius els problemes, volem ser part de la sol·lució.
  • Com deia Gandhi:  sigues el canvi que vulguis veure en el món, ser aquest canvi és el nostre gran repte.
  • Fer el possible i si cal l'impossible, per aconseguir fer el recorregut de 100 km, en menys de 36 hores.
  • Entrenar cos i ànima, per a poder-ho aconseguir.
  • Lluitar contra totes les adversitats que se'ns presentin.
  • Posar-hi totes les nostres ganes i il.lusió.
  • Mantenir-vos al dia de totes les activitats que duem a terme.
La teva part

Ens agradaria molt que ens ajudessis a fer-ho realitat, així que t’agrairíem una aportació. No cal que sigui gaire gran, pensa que l'immens oceà el formen milions de gotes, si us plau, forma part de l'aigua d'aquest projecte.
  
Pots fer la teva aportació a: Pàgina de l'equip 40 XINO-XANO: Caminant per la pau

Què? TrailWalker!

Objectiu

Es tracta d’un repte esportiu i humà extraordinari: Fer 100 km caminant en 36 hores en un equip de 4 persones, sense relleus. A més, cada equip es compromet a aconseguir almenys 1.500 € per donar suport a la feina d’Intermón Oxfam en més de 40 països de l’Àfrica, d’Àsia i de l’Amèrica Llatina. Es durà a terme el 7 i 8 de maig de 2011.

Recorregut

Part de la ruta senderista “els 3 monts” que passa pels Parcs Naturals del Montseny, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Montserrat.


Els diners que es donen, no es perden pel camí i sí arriben als projectes

Intermón Oxfam disposa d’oficines pròpies a cada país per garantir que els diners arriben a la seva destinació. Del total recaptat, el 86% es destina a projectes i només el 14% a administració i captació de fons, una tasca imprescindible per poder seguir treballant.

Mostren la transparència dels comptes amb auditories externes anuals i complint la "Guia de transparència i bones pràctiques" editada per la Fundación Lealtad (podeu consultar aquí l’informe econòmic). A més, els resultats de les accions al llarg d’aquests 50 anys de treball són a la vista.

dimarts, 30 de novembre de 2010

Ruta pel Montseny: Aiguafreda - El Brull - Aiguafreda

Amb la Maria com a guia excepcional, ja que és coneixedora de la zona, el passat diumenge vam fer aquesta sortida. Un cop més, havien anunciat que faria mal temps i res de res. Vam trobar una mica de neu en algunes zones més enlairades però en cap moment vam patir fred intens i pluja encara menys. Ni boira hi havia a Manlleu quant vam sortir del llit, quin privilegi veure el sol de bon matí!

Al Montseny hi ha mil i un racons per visitar i mil i un camins per arribar-hi. I totes les èpoques de l'any tenen el seu què per anar-hi i gaudir d'aquest entorn.

Sense buscar gens, ens vam fer un fart de collir fredelucs! Érem rucs si no els collíem perquè estaven ben bé al costat mateix del sender i feien molt bona pinta.





Rupit - Taradell

Aquesta marxa de 43,5 kms organitzada per http://www.cetaradell.net/ té cada cop més fidels seguidors. I és que el seu recorregut és espectacular: se surt del bonic poble de Rupit, es passa per Tavertet i els seus cingles, es voreja un tros del Pantà de Sau, s'arriba a Vilanova de Sau des d'on s'enfila al Salt de la Minyona per gaudir d'unes esplèndides vistes, es dina a St Julià de Vilatorta, es passa per l'ermita de Puiglagulla i s'arriba a les contrades d'en Toca-Sons, a Taradell.

Havíem de ser a casa les 14:00 així que no ens vam inscriure a la caminada però sí que vam anar a fer-la. Amb el temps que teníem, vam arribar fins a St Julià de Vilatorta, a les Set Fonts, punt on ens vam desviar de la Rupit-Taradell seguint "la ruta dels molins" fins a Calldetenes i d'allà fins a Vic, on ens van venir a buscar per arribar puntualment a casa a les 14:00.

Havia de fer mal temps. De fred en va fer, sí, i no ens vam escapar de la típica boira de la Plana de Vic les primeres hores del matí, però no va ploure.




La ruta dels molins
La ruta dels molins